Feia anys, molts anys, que un llibre no em captivava d'aquesta manera. L'agafes, l'obres, el comences i, de sobte... màgia. T'atrapa. La imponent història d'un jove -Kafka Tamura- que fuig de casa als quinze anys, acaçat per la edípica maledicció que li ha llançat son pare. I paral·lelament, la de Nakata, un avi tendre i meravellós. I entre ells dos, una teranyina invisible. Una història de portes que s'obren i es tanquen, d'absències i presències, del destí que es presenta sense voler en cada detall que t'envolta i sense haver-lo buscat, de gats que parlen i boscos infinits, de personatges trobats i retrobats on res és casual... contada amb una delicadesa, amb una poesia i amb una sensibilitat excepcional.
No és una novel·la que podríem qualificar com a lleugera, d'aquestes fàcils de llegir. Em dóna la sensació que t'encisa o l'odies eternament. I jo m'apunte al primer bàndol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada